El marc de les estètiques en ús resulta insuficient per a explicar el que avui passa. La clàssica activitat artística, desplaçada per plantejaments més científics o tècnics, i el nou medi ambient humà, fruit de l'informàtica i l'urbanisme, han obligat l'estètica a ampliar el seu horitzó. Teoria de la sensibilitat mostra com l'art i l'estètica d'avantguarda van intuir aquesta transformació i ampliació del seu contingut , encara que van pretendre resoldre'ls sense sortir de les formes de l'art tradicional. Enfront de les fòrmules estètiques clàssiques hereves del Renaixement, l'autor apunta els factors i els indicis que preparaven la nova sensibilitat. Així ho explicava J. L. Aranguren al seu pròleg l'any 1.968:
“El llibre de Xavier Rubert que el lector té entre les seves mans és una veritable Estètica, però una Estètica escrita no només des del nostre temps sinó, en la mesura del possible, acompanyant el seu procés diacrònic i àdhuc “avançant-se” a ell, intentant predir: predir l'art que està ja “aquí”, fins i tot quan encara no el veiem, predient la seva direcció ulterior. Una Estètica així concebuda no pot fer ús ni de categories presumptament intemporals, com les escolàstiques, ni de categories purament formals a la manera de Kant. La història de l'art, és clar, però també la sociologia del gust o de la moda, així com l'economia, la filosofia actual i la teoria de la informació, tot això és posat a contribució, a fi de, com diu l'autor molt gràficament, obtenir el que ha de ser el rendiment del llibre: una teoria general de l'art i la sensibilitat actuals (…) Una sensibilitat amb la qual l'autor està tan perfectament identificat que és ell, al meu parer, qui, en el nostre país, més ajustada i vívidament la representa. Xavier Rubert pot posar-se a la tasca d'acabar conceptuant la sensibilitat actual perquè comença per viure-la plenament. L'autor es troba submergit en la seva època, com a sensibilitat, en els seus gustos com a estètica, en “la seva contestació” com a compromís ètic-polític”. . |
