-HOME
-BIO I CV
-OBRA
> Llibres >
> Llibres en col·laboració
> Articles i pròlegs
-ENTREVISTES
-MULTIMÈDIA
Obra > Llibres > Teoria de la sensibilitat>
 
descarregar fragment >
  Teoria de la sensibilitat
2007 / Barcelona / Edicions 62 / 2a edició català
...........................................................................

El marc de les estètiques en ús resulta insuficient per a explicar el que avui passa. La clàssica activitat artística, desplaçada per plantejaments més científics o tècnics, i el nou medi ambient humà, fruit de l'informàtica i l'urbanisme, han obligat l'estètica a ampliar el seu horitzó. Teoria de la sensibilitat mostra com l'art i l'estètica d'avantguarda van intuir aquesta transformació i ampliació del seu contingut , encara que van pretendre resoldre'ls sense sortir de les formes de l'art tradicional. Enfront de les fòrmules estètiques clàssiques hereves del Renaixement, l'autor apunta els factors i els indicis que preparaven la nova sensibilitat. Així ho explicava J. L. Aranguren al seu pròleg l'any 1.968:

“El llibre de Xavier Rubert que el lector té entre les seves mans és una veritable Estètica, però una Estètica escrita no només des del nostre temps sinó, en la mesura del possible, acompanyant el seu procés diacrònic i àdhuc “avançant-se” a ell, intentant predir: predir l'art que està ja “aquí”, fins i tot quan encara no el veiem, predient la seva direcció ulterior. Una Estètica així concebuda no pot fer ús ni de categories presumptament intemporals, com les escolàstiques, ni de categories purament formals a la manera de Kant. La història de l'art, és clar, però també la sociologia del gust o de la moda, així com l'economia, la filosofia actual i la teoria de la informació, tot això és posat a contribució, a fi de, com diu l'autor molt gràficament, obtenir el que ha de ser el rendiment del llibre: una teoria general de l'art i la sensibilitat actuals (…) Una sensibilitat amb la qual l'autor està tan perfectament identificat que és ell, al meu parer, qui, en el nostre país, més ajustada i vívidament la representa. Xavier Rubert pot posar-se a la tasca d'acabar conceptuant la sensibilitat actual perquè comença per viure-la plenament. L'autor es troba submergit en la seva època, com a sensibilitat, en els seus gustos com a estètica, en “la seva contestació” com a compromís ètic-polític”. .
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Edicions >

> Teoria de la sensibilitat / 1968 / Barcelona / Edicions 62 / 1a ed. cat.; 2 vols.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Teoría de la sensibilidad / 1969 / Barcelona / Península / 1a edició castellà

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Teoría de la sensibilidad / 1973 / Barcelona / Península / 2a edició castellà

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Teoría de la sensibilidad / 1979 / Barcelona / Península / 3a edició castellà

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Teoría de la sensibilidad / 1989 / Barcelona / Península / 4a edició castellà

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Teoria de la sensibilitat / 2007 / Barcelona / Edicions 62 / 2a edició català

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sumari >

Pròleg
Justificació

Llibre primer: HISTÒRIA I TEORIA DE L'ART MODERN


1. Del Renaixement al Naturalisme: l'aproximació a la realitat

1.1. Introducció
1.2. Les diverses aproximacions al real
Renaixement
Manierisme
Barroc
Rococó
Neoclassicisme
Romanticisme
Naturalisme


2. De l'impressionisme a l'abstracció: la dissecció de la realitat
2.1. Introducció a l'avantguardisme
2.2. Les diverses disseccions
Impressionisme
Cubisme
Futurisme
Surrealisme
Fauvisme i expressionisme

3. L'abstracció davant despulles de la realitat: dues interpretacions
3.1. Introducció
3.2. Interpretació primera: l'abandonament de l'objecte
3.3. Interpretació segona: la plenitud de l'objecte
3.3.1. L'Abstracció com a expressió de l'Absolut
3.3.2. L'Abstracció com a expressió absoluta . De l'objectivisme a l'objectualisme. Conclusió de l'ideal
renaixentista

4. Observacions sobre l'abstracció com a realisme
4.1. Aspecte realista dels formalismes geomètric i gestual
4.2. Formalisme sumptuari i formalisme realista

5. Comentaris i perspectives
5.1. La temptació de la carta d'amor
5.2. tres perspectives d'una mateixa actitud davant el formalisme: Picasso, Norbert-Wiener i Lévi-Strauss
5.3 Estil i moda
5.4. Possibilitats i límits de les noves tendències ortodoxes: pop, op, happening, camp , etc.

Llibre segon: LES TEORIES CLÀSSIQUES

1. L'abstracció com a experiència
1.1. L'experiència fantàstica
1.1.1. La fantasia com a ficció
1.1.2. La fantasia com a objecte
1.1.3. La fantasia en el món modern
1.1.4. La "desmitificació" estètica

1.2. L'experiència dels millors
1.2.1. La promesa d'un art impopular
1.2.2. L'obra I: l'objecte ideal
1.2.3. Ortega i Sartre: el formalisme alienat
1.2.4. L'obra II: l'objecte intencionat
1.2.5. L'art deshumanitzat
1.2.6. Apunts per a una teoria de la vulgaritat
1.2.7. Conclusió

1.3. L'experiència del profund
1.3.1. Introducció: del Romanticisme al realisme socialista
1.3.2. L'art no figuratiu
1.3.3. Aclariments darrers

2. L'abstracció com a objecte
2.1. Formalisme
2.2. Expressivisme
2.3. Simbolisme
2.3.1. Introducció
2.3.2. La pintura simbòlica: la sublimació del procediment (E. Cassierer)
2.3.3. Conclusions sobre l'art com a llenguatge

Llibre tercer: ELS FONAMENTS D'UNA NOVA ESTÈTICA

3.1. La condició necessària de l'obra. El Codi
3.1.1. Introducció
3.1.2. Codi i comunicació
3.1.2.1. Creació de formes possibles i elaboració de formes reals
3.1.3. Codi i Abstracció
3.1.3.1. «Coses» i «Informacions»
3.1.3.2. La substitució del Codi
3.1.3.3. La deformació del Codi: els dos idealismes
3.1.4. Codi i Expressió
3.1.4.1. La representació
3.1.4.2. El llenguatge quotidià

3.2 La condició suficient. L'objecte significatiu
3.2.1. Originalitat del «llenguatge» artístic
3.2.1.1. No traduïbilitat dels seus termes
3.2.1.2. Originalitat dels seus efectes: reabsorció variant i reabsorció invariant
3.2.2. El signe artísti
3.2.2.1. Els seus efectes
3.2.2.2. Interpretació d'aquests efectes
3.2.2.3. El coneixement immediat
3.2.2.4. Inventari provisional: suma que segueix
3.2.3. L'objecte significatiu
3.2.3.1. En el marc de la història de les idees estètiques
3.2.3.2. L'expressió com a significant i significat
3.2.4. Connexió entre la teoria i la pràctica del nou art: La metamorfosi de l'art d'avantguarda o la
realització» de la obra
3.2.4.1. Les formes pures com a formes naturals
3.2.4.2. L'originalitat de l'experiència de l'obra
3.2.4.3. «Coses» i «obres d'art»
3.2.4.4. La «realització» de l'obra

Llibre quart: TEORIA I REALITAT DE L'ART NOU

4.1. «Coherència»: El nou humanisme

4.1.1. De la denúncia a la reconstrucció
4.1.2. La crisi de l'avantguarda clàssica
4.1.3. La dissolució de l'obra d'art
4.1.4. El nou ús i consum de l'art

4.2. «Continuïtat»: Una necessitat interna
4.2.1. Fer i ornar
4.2.2. Aplicació i implicació
4.2.3. De l'abstracció a la implicació

4.3. «Contrast»: L'art implicat
4.3.1. La seva funció
4.3.2. El seu efecte
4.3.3. Teoria de la sensibilitat urbana: de la urbanitat a l'urbanisme
4.3.4. Espai urbà i informació
4.3.5. Objecte i imatge: del cinema a la televisió
4.3.6. Teoria de la sensibilitat imaginària: de la representació visual a la representació virtual

Bibliografia

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
xavier rubert de ventós · 2008 · contacte@rubertdeventos.com