En
aquestes darreres dècades algunes metodologies han esdevingut utopies al mateix temps i les utopies aspiren al rang d'alternatives viables. En ambdós casos perviu l'anhel per arribar al vell ideal filosòfic d'acomodar pensament i realitat, enquadrament analític i contingència sociocultural. Les crisis que suposen aquest objectiu, moltes vegades fallit, ha produït en la intel·ligència contemporània una voluntat de redefinicions i replantejaments formulats no només en el nivell de teories específiques (lingüística, etnologia, filosofia, sociologia, estètica, etc.), sinó també en l'elaboració de sistemes teòrico-pràctics de resistència a l'actual procés d'anomia i d'estandardització que avui sofrim. Xavier Rubert de Ventós amb la seva acostumada brillantor assagística, ens proporciona en aquest llibre la seva personal manera d'entendre la situació actual de les velles i noves metodologies, de les noves i sempre urgents utopies. Ens introdueix així en el regne del que ell denomina les metopies. |
