Aquest
llibre explora amb lucidesa i ironia els
recursos -i discursos- amb que els hem
intentat resoldre l'enigma de la nostra
existència. Déu el primer, certament,
però també totes les doctrines “crítiques”,
i els ídols seculars que li han seguit.
L'autor aspira a parlar des d'aquest
lloc on encara es pot contemplar tota la
riquesa i ambigüitat de les coses sense
haver d'apel·lar al seu creador o al
seu enemic. Es situa així abans
d'aquesta simplista esclusa que per a
tanta gent separa el corrent del bo i el
dolent: «allà on les paraules no fan
encara ombra a les coses, ni s'encarnen
en aquests déus menors que tant van
abundar en el segle passat: en
ideologies, avantguardes, subversions,
desconstrucciones i altres residus fòssils
del pensament modern».
I. ¡DIOS MÍO! 1. Callar para creer 2. Creer como extravagancia 3. No creer en absoluto 4. Fe y gastronomía 5. Elogiar al Papa y sus riesgos 6. "Perdonarle a Dios la vida" (La identidad antológica ante el bien y el mal)
II INCONVENIENTES MENORES. Breviario de la incorrección cultural 7. Transformar el Destino en Diseño 8. Dar pasto al ordenador 9. Creer en el pensamiento único 10. Ser políticamente (y estéticamente) correcto 11. Ser japonés 12. Estimar los tele-maruja 13. Planchar las ideas 14. Elogiar la zanahoria 15. Ser presumido (sé lo que quieres parecer) 16. Admirar sin vocación 17. Defender sexo tabaco y chocolate 18. Pasar del animismo al sexo desanimado 19. Ser esposa o hijo como profesiones de riesgo 20. Desconfiar de la razón y del amor 21. No creer en el lenguaje 22. Seguir a Hegel por la ciudad de la moda 23. No enseñarles a pescar 24. Ir contra el propio club 25. Temer el esnobismo hispano 26. Rehusar el estado con más fuero que huevo 27. Vivir con naturalidad lo artificial 28. Llamar a la vanguardia a romper filas 29. Criticar al intelectual crítico